El naixement de l'esport europeu va tenir lloc en el segle XIX, i va ser propiciat pels quals avui són considerats els seus pares: l'escriptor alemany F. L. Jhan, conegut com el pare de la gimnàstica, el poeta suec P.H. Ling, creador de la denominada gimnàstica sueca, el teòleg i historiador britànic T. Arnold i l'espanyol F. Amorós, militar que va fundar un gimnàs moral en el parc de Grenelle de París. De veritable importància per al desenvolupament de l'esport va ser el treball de Arnold, que va introduir quantioses reformes en l'ensenyament britànic. Va fomentar en els seus alumnes l'afició per la pràctica de jocs reglamentaris per a incentivar en ells el sentit de la responsabilitat i va tractar de transmetre'ls la màxima lleialtat en cadascuna de les seves accions. Va ser així com va sorgir el cridat fair play (joc net). Aquest esperit esportiu a poc a poc es va anar estenent per tot el continent. Van ser les classes més pudientes les quals en principi van començar a practicar els nous esports que venien d'Anglaterra: atletisme, rugby, tennis, futbol, hoquei, pol, golf, natació...
Els esports que van sorgir amb més força van ser el futbol, el ciclisme i la boxa. Els primers equips balompédicos van néixer a la fi del segle XIX, i van anar l'Huelva Recreation Club (compost per treballadors anglesos de les mines de Riotinto) en 1889, l'Athletic de Bilbao (1899), el Barcelona (1899) i el Reial Madrid (1902). En els anys 20 el ciclisme va guanyar gran popularitat amb li creació de diverses proves com el campionat de Castella, la Volta A Santander, al País Basc o la Volta a Catalunya. La resta d'esports (tennis, golf, automobilisme...) van seguir sent per a minories.
Arnau Gallardo Galera
No hay comentarios:
Publicar un comentario